Bloc (Definició)
 
   
   

El TERMCAT defineix:

Bloc. Pàgina web, generalment de caràcter personal i poc institucional, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos.

Un bloc és una pàgina web gratuïta, periòdicament actualitzada que emmagatzema cronològicament entrades o articles (“post” amb textos, gràfics, fotos...) personals o col·lectius al voltant de determinats temes, sense necessitat de cap programa d'edició de pàgines web. Les aportacions hi apareixen en un ordre cronològic invers.
El bloc ofereix la possibilitat de que els lectors comentin les entrades o articles i el autor pot respondre aquest comentaris; fomenta, per tant, el treball col·laboratiu i l'intercanvi.
Com assenyala el lingüista J.A. Millán , en la denominació anglesa existeix un joc de paraules entre l'anglès web i log (que és la informació sobre visites que genera un servidor), i log-book (l'antic quadern de ruta) per aquest motiu, una de les adaptacions de l'anglicisme al castellà i al català és cuaderno de bitàcora i quadern de bitàcola respectivament.
El seu format i la seva flexibilitat permeten nombrosos usos que van des del diari personal fins a la especialització en temes monogràfics (esport, cinema, punt de creu...) passant per albergar noves formes de hiperficció literària i de periodisme o comunitats educatives i entorns d'aprenentatge. La seva popularitat es deu a l'existència d'eines de publicació i llocs que ofereixen espai d’emmagatzematge de forma gratuïta tals com Blogger, Wordpress, Motime o Blogia, així com software per a la gestió global de la bitàcola (MovableType, Wordpad, Textpattern...) o per a l'edició d'anotacions o posts (Bloggar).
Quant a text comunicatiu, el bloc té la estructura d’un diari personal, encara que contradigui el caràcter íntim i privat d’aquest, donat que una de les característiques que més defineixen els blocs és el seu caire públic.
Al marge de les utilitzacions didàctiques concretes, bàsicament, les avantatges d'aquesta eina venen donades, doncs, perquè ofereix:

  1. La edició, publicació i distribució de continguts online AMB L’IMPLEMENTACIÓ HIPERTEXTUAL I MULTIMÈDIA (textos, imatges, elements multimèdia...)
  2. en ordre cronològic invers
  3. de forma gratuïta
  4. amb la possibilitat de interacció amb els lectors (comentaris)
  5. sense necessitat de programaris o llenguatges específics
  6. sense requeriments tècnics
  7. amb una estructuració dels continguts clara i entenedora
  8. des de qualsevol ordinador amb connexió a la xarxa
 
 
CONTINGUTS I ESTRUCTURA
 
   

El weblog o quadern de bitàcola té la estructura d'un diari personal però ofereix possibilitats molt diverses en funció dels continguts, els destinataris i la intenció amb la qual hagi estat creat: pot ser una revista monogràfica, un espai de reflexió, opinió i actualitat, un banc de recursos, una agenda col.lectiva, un espai de treball col.laboratiu...
Tots el blocs tenen una estructura comuna molt senzilla que facilita, tant l'edició com la lectura dels seus continguts.

 
     
  Les parts d'un bloc  
 
ELS BLOCS DIDÀCTICS
 
     
Té utilitat didàctica un bloc? La tautologia és molt apropiada per a respondre aquesta qüestió. Sí, sempre que es faci servir per ensenyar i/o aprendre. De fet, la facilitat de creació i gestió d'aquesta eina i la seva gratuïtat i versatilitat han afavorit que, des del principi, els blocs hagin esdevingut un excel.lent recurs pedagògic, ja que, per una banda, ofereixen un sistema fàcil i sense cost per a la publicació a Internet de recursos, enllaços i activitats i, per un altra, perquè permeten crear amb molta facilitat una xarxa o comunitat d’aprenentatge.

Una part significativa del professorat ja s'ha vist atreta pel format i ha aprofitat la publicació de blocs per al desenvolupament de la tasca didàctica, per a la investigació i per la comunicació d'idees. La llista dels "edublocs" creix cada dia i és tan diversa i particular com els seus autors.
En tant que el bloc és, de mena, un procés de comunicació, socialització i construcció del coneixement, les seves possibilitats didàctiques deriven de la seva pròpia naturalesa.
Tant si es fa servir com a tauló d’instruccions, com a banc de recursos o materials, com a diari de classe, com a agenda, com a portafoli de l’alumne, com a espai de treball col.laboratiu, com a plataforma per a l’investigació acadèmica, com a espai per realitzar una activitat concreta... l'edubloc és un espai per compartir, reflexionar, llegir, treballar i aprendre....

Els blocs a la pràctica docent

A secundària i a primària, l’éxit dels edublocs i la seva utilització molt diversa, va per davant de qualsevol teorització, la qual cosa dificulta els intents de descripció exhaustiva de les seves aplicacions didàctiques.
Qualsevol d’aquests intents ha de tenir en compte tots els elements en concurs: emissors, receptors, durada, contingut, objectius... Així i tot, el caràcter de work in progress de les TIC i de l’eina mateix, fa que es barregin categories i que el feedback sigui constant.

Qualsevol ullada a tot aquest material, per breu que sigui, serà un viatge de llarg recorregut. Els camins a Internet no són lineals i la navegació en xarxa és més aviat un recorregut per les caixes xineses, un laberint en el qual, com diu Tíscar Lara, som pelegrins digitals sense GPS.

Internet nos propone nuevos caminos por los que transitar en nuestro devenir por el mundo. Está asfaltado con nuevos lenguajes y texturas, pero sus rutas no aparecen en los GPS. Cada uno de nosotros hemos de diseñar nuestro recorrido y apoyarnos en las indicaciones de quienes ya pasaron por allí. Las etiquetas, los agregadores, los blogs, los wikis, etc. son muescas en el camino. De nosotros depende contribuir en nuestro recorrido con sólidas piedras o con efímeras migas de pan.
Hay turistas, hay viajantes, hay mercaderes y hay paseantes. Unos se detienen a admirar el paisaje y deciden cambiar de ruta según sus intuiciones. Otros van en puente aéreo y no ven más que nubes. Todos transitamos por estos caminos. Porque todos somos peregrinos digitales, ya sea con más o menos rutas en el tacógrafo. (El peregrino digital y la educación 2.0)

Els blocs, com a eina didàctica s'ajusten a les necessitats dels usuaris i això vol dir que les modalitats de blocs didàctiques són moltes i els seus usos, molt variats. Potser podem distingir dos utilitzacions bàsiques en funció dels seus destinataris:

  • Espai de reflexió i treball (recursos) sobre la pràctica docent adreçat als professors.
  • Un banc de recursos i activitats adreçat als alumnes; un complement de l'aula presencial què pot tenir formats d'ús molt diferents.

Queda dit, doncs, que les variants són moltes i aquí en teniu una petita selecció que pretén oferir una mostra de les diverses utilitzacions de l'eina, així com dels diferents formats de presentació dels continguts.

 
     
 
EXEMPLES DE BLOCS EDUCATIUS
 
     
   
 
Imatge adaptada de Juan José de Haro per Jordi Vivancos
 
     
 
A Los blocs educativos, podeu trobar un intent de classificació i exemples d'usos didàctics dels blocs a secundària i a primària. Es pot trobar més informació al bloc A pie de aula de la Lourdes Domenech.
 
     
  Per trobar catàlegs de blocs educatius, ens podem adreçar a diferents agregadors de blogs:  
  Xtec Blocs  
 
Zonatic-n
 
 
Pom de blocs
 
  Planeta educativo  
     
  DOTZE BLOCS PER FER UN TAST  
  Bloc de 5è: Bloc de l'escola Pau Casals  
  Bloc de biblioteca: Bloc de la Biblioteca del CEIP Sant Jordi de Lleida. Incluye textos, imágenes y voces de los alumnos, así como recomendaciones y actividades sobre la lectura y la comprensión lectora.  
  Can Rull: Bloc de l'Aula d'Acollida  
  Paper i llapìs : Bloc personal d'en Manel Rifà  
  Musicarts: Bloc de música de Marta Orts  
  Bibliopoemes : Recull de textos -una biblioteca- per a l'ensenyament infantil.  
  La Puça: Revista digital de l'IES Serrallarga.  
 

Pedra, paper, tisora: Bloc d’educació física. Propostes de jocs i recull de recursos i llibres infantils i juvenils sobre educación física, dansa i música tradicional.

 
  Las TIC en plástica: Recull de recursos per a professors i alumnes. Una bona mostra de les possibilitats qu'ofereix l'eina: incorpora imatges, diaporames, presentacions, vídeos, arxius flash... Mereix una exploració.  
  Sexto en canal: Agenda d'aula, revista digital i portfoli col.lectiu alhora. Val la pena fer una ullada als seus recursos de plàstica i de llengua.  
  El mundo en verso: Biblioteca multimèdia de poesia musicada.  
  El tinglado: Recull excel.lent de recursos didàctics creats per un col.lectiu de professors.  
     
 
ABANS DE CREAR UN BLOC EDUCATIU
 
     
   
     
 
TRIDECÀLEG SOBRE BLOCS EDUCATIUS
 
     
     
 
 
 
 
 
     
 
ALTRES UTILITATS
 
     
 
GESTORS DE BLOCS

Blogger
Wordpress
Blocat
Nireblog
RSS
Bloglines
Googlereader
TUTORIALS
Els blocs educatius (Taller de Lourdes Domenech)
Taller de Isidro Vidal (wordpress)
Documentación de Aulablog
Curso de blogs de Miguel Luís Vidal
Recursos y herramientas para blogs
 
     
 
REFLEXIÓ FINAL
 
     
 

Els blocs, al igual que l'educació, són per la seva pròpia naturalesa, processos de comunicació, de socialització i de construcció de coneixement. Permeten a usuaris que no dominen la tecnologia, fer un ús comunicatiu i social d’aquesta. Obren la porta del treball docent a l'exterior (pares i societat), faciliten l'intercanvi de recursos educatius i permeten crear xarxes i espais per a la reflexió docent.

Els blocs afavoreixen altres aprenentatges (currículum ocult) en els alumnes tant importants com els continguts específics de les matèries cursades; a saber, amb la publicació d’un bloc, els alumnes desenvolupen les tècniques d’escriptura i les propietats del text escrit amb un compromís amb la correcció directament proporcional al seu caire públic. Aquesta exposició pública suposa un joc de socialització que traspassa l’intercanvi clàssic (i privat) entre professor i alumne i dóna pas a un altre entorn comunicatiu “interpares”; el que s’estableix entre els mateixos alumnes (i el públic general). Els alumnes es converteixen en productors intel·lectuals. Curiosament, aquest últim fet genera en els alumnes -productors molta més responsabilitat i compromís envers els continguts i la forma que la interacció clàssica amb el professor.

 
     
 

© Materiales de lengua y literatura