Aplicacions didàctiques de la Plataforma Moodle a l'àrea de llengua i literatura castellanes (Primer Cicle d'ESO)

Llicència d'estudis concedida pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya
(DOGC núm.4471 de 16.09.2005)
Lourdes Domenech Cases i Ana Isabel Romeo Gálvez

 
             
           
     

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL

LES FUNCIONALITATS DEL MOODLE

Moodle incorpora diferents elements d’aprenentatge. Alguns són la versió telemàtica dels procediments presencials. D’altres, en canvi, són diferents i és en les possibilitats educatives d’aquests on se centra la proposta.

La plataforma permet dissenyar un entorn amb:

  • Recursos per a presentar informació.
    • Pàgines de textamb enllaços actius (documents Word i PDF)
    • Presentacions (PowerPoint, Flash, vídeo, só, etc.)
    • Enllaços a continguts externs de pàgines web
  • Activitats, que poden servir també per a presentar informació, però que a més serveixen per posar en pràctica determinades habilitats, de manera que ajuden a reflexionar sobre els continguts i a estructurar-los.

Les activitats poden ser d’execució obligatòria, d’autoavaluació, de sondeig, de recerca. Les dinàmiques de participació poden ser individuals o col·lectives i es pot explicitar la funció complementària de les activitats envers l’ensenyament presencial.

 

Moodle té definides per defecte aquestes UTILITATS:

    • Consulta: eina que permet fer una votació per conèixer l’opinió del grup sobre un tema concret. És una eina de sondeig.
    • Qüestionari: Activitat avaluable o d’autoavaluació, que admet diferents presentacions: resposta breu, veritat /fals, associació, camps definits... Es pot definir el nombre d’intents i aquest poden ser acumulatius. El Moodle permet definir una base de dades de preguntes que podran ser reutilitzades en diferents qüestionaris. Els qüestionaris admeten gràfics, imatges, text descriptius...
    • Diari: Espai per a la reflexió individual, es pot dissenyar com a activitat avaluativa si es proposa un tema concret com a motiu

central. Els diaris són informació privada entre el estudiant i el professor. Les entrades al diari poden estar motivades per una pregunta oberta.

    • Lliçó: És la versió telemàtica del llibre de text: combina la presentació de la informació amb preguntes. Es pot dissenyar de forma progressiva: no es pot avançar sense haver trobat les respostes correctes. Pot ser una estratègia d’avaluació o d’autoavaluació.
    • Tasca: És l’assignació d’un treball pautat pel professor. Aquest pot ser de diversos tipus i la seva tramesa és avaluable.
    • Enquesta: Pot servir per conèixer el punt de vista dels alumnes sobre alguna qüestió i ajudar-los a reflexionar sobre la pràctica educativa.
    • Glossari: És una descripció de termes organitzats alfabèticament. Es pot plantejar com un recurs, o com una activitat en el cas que siguin els alumnes els que l’hagin d’elaborar o completar.
    • Wiki: Un wiki és una pàgina web que es va construint entre tots. Es una activitat de participació grupal.
    • Taller: Permet la avaluació de documents entre iguals i el professor pot gestionar i calificar la avaluació. És, doncs, una eina de coavaluació.
    • Eines per a la comunicació, que obren espais en els quals es poden discutir aspectes del curs amb el formador o amb els altres estudiants:
    • Fòrum: Tots els missatges porten adjunta la foto de l’autor. Les discussions admeten diferents vistes. El professor pot exigir la subscripció de tots els alumnes a un fòrum o permetre que cada persona trii els fòrums als quals es suscriurà.
    • Xat: Permet una interacció fluida i sincrónica. Inclou les fotos dels perfils a la finestra i totes les sessions queden registrades per poder ser vistes posteriorment.
    • Correu electrònicprèvia sol·licitud del compte al portal educatiu EDU365.

Tot i que aquestes tres eines són la versió en línia de la conversa i de l’intercanvi de reflexions dins l’aula, tenen unes particularitats que les fa diferents:

      • La perícia dels alumnes, que són experts en intercanvis d’aquests tipus.
      • El canal de comunicació escrit que té altres exigències com la reflexió prèvia, un cert grau de correcció ortogràfica, gramatical i unes normes de convivència i de tracte implícites.
      • Eines per al seguiment Són eines per a l’avaluació per part del professor, però també d’autoavaluació i de gestió dels aprenentatges per part de l’alumne. Aquest sap en tot moment en quin punt del procés es troba.
   
LES EINES DE SEGUIMENT són principalment dues:

  • L’informe d’activitats

L’informe d’activitats permet vàries opcions de visualització:

Esquema
Aquesta opció visualitza totes les intervencions de l’alumne en els diferents apartats (tauler general, fòrum...). En el resum es comptabilitzen el número d’entrades que ha fet, el número de missatges que ha inserit, i en els textos, el número de paraules escrites.

Complet
Com el seu nom indica, aquesta opció mostra de manera completa i detallada totes les accions realizades per l’alumne i en visualitza tot el contingut.

Registre d’avui

Aquesta opció mostra totes les accions realitzades diàriament. Les dades que figuren són la data, l’hora i una referència al tipus de consulta (material del curs, fòrum...).

Tots els registres

Si l’apartat anterior mostra les entrades d’un dia, aquesta opció mostra totes les accions realitzades des de l’inici de la unitat didàctica.

  • Les qualificacions

Aquesta és una eina que permet als estudiants consultar en tot moment les qualificacions de les activitats realitzades.

Allò que és més interessant és que l’alumne i el professor poden visualitzar íntegrament totes les intervencions de l’alumne (glossari, tasques, participació als espais de comunicació de grup…) i tots els missatges de correcció del profesor, amb l’avantatge que això suposa per al seguiment i l’avaluació del procés educatiu. L’alumne pot lliurar tasques fora de termini, però el professor té constància del retard en la tramesa. El professor pot notificar individualment els comentaris de l’avaluació (retroacció).

DISSENY DE L'ENTORN EDUCATIU

A partir de les funcionalitats abans esmentades, es possible el disseny d’itineraris d’aprenentatge de l’àrea, així com la creació d’una web temàtica de l’assignatura (espai comú/compartit).

a. Web temàtica de l’àrea de llengua i literatura castellanes

Moodle, a més de les funcionalitats didàctiques descrites abans, és un entorn versàtil que permet dissenyar una pàgina web d’entrada a l’assignatura i de via d’accés als itineraris dels diferents nivells, a més, de ser un espai de comunicació entre professors i alumnes de l’àrea.

La pàgina web inclouria els següents apartats:

      • guia de navegants: guia didàctica d’us de l’entorn.
      • notícies: Espai d’informacions diverses (esdeveniments culturals–representacions teatrals, exposicions...- , novetats editorials, etc.)
      • calendari d’esdeveniments: calendari general del curs (períodes trimestrals, dates de lliurament de notes, dies d’activitats extraescolars...) i calendari específic de 1r Cicle d’ESO.
      • enllaços: directori de portals educatius i webs seleccionats.
      • icones actives d’accés a eines de consulta: diccionaris ortogràfics i gramaticals (diccionari de la RAE).
      • programacions de l’àrea: espai de consulta de les programacions de tots els cursos.
      • recursos educatius: Espai de recursos per nivells educatius (1r Cicle d’ESO, 2n Cicle i Batxillerat).
      • lectures: Llistat de lectures recomanades i obligatòries dels diferents cursos.Obres recomanades pels alumnes.
      • exposició dels treballs: Espai per exposar produccions dels alumnes (redaccions, crítiques, poemes...)
      • fórum de dubtes: espai de comunicació comú moderat pels professors en el qual els alumnes poden plantejar dubtes sobre els continguts i el procediments de l’àrea. La resposta pot venir, tant dels professors com d’altres alumnes.
      • perfil dels professors: presentació dels professors de l’àrea
      • accès als cursos: itineraris formatius específis de 1r Cicle d’ESO, 2n Cicle i Batxillerat.

b. itineraris d’aprenentatge en Moodle

L’accés als materials didàctics específics de cada etapa està previst que es faci des de la pàgina d’inici de la web. Moodle és un gestor de cursos en línia. Aquesta circumstància permet no nomésla creació d’itineraris formatius per a cada cicle de l’ESO, sinò també la seva gestió per part del professor.

Cada curs és un itinerari d’aprenentatge en el qual es desenvolupen les aplicacions de les eines del moodle descrites en l’apartat de funcionalitats de l’entorn (recursos, activitats, eines per a la comunicació i eines per al seguiment).

Els itineraris d’aprenentatge són una eina de suport a l’aprenentatge presencial, l’objectiu dels quals és l’atenció a la diversitat. El disseny dels itineraris estarà subjecte a una estructura modular per MUDs (mini unitats didàctiques). Aquestes estan conçebudes com una complementació de la activitat docent presencial i com un recurs per a adaptar els continguts curriculars als diferents nivells (reforç, consolidació i ampliació) presents a les aules. Cada unitat didàctica és un módul tancat amb una planificació detallada (objectius, continguts, recursos, temporització i avaluació) que integra recursos i propostes d’activitats de diferents nivells de dificultat.

La planificació: El Moodle és un entorn que permet una planificació flexible amb recursos adients per satisfer les diferents necessitats formatives dels alumnes. Atenent al principi d’adaptació curricular, i la presentació dels recursos ha de servariada (documents amb informació bàsica i estructurada amb enllaços per ampliar la informació, presentacions multimedia, propostes d’nvestigació en línia amb pautes de navegació dirigides, qüestionaris interactius...)

Cada itinerari d’aprenentatge és anual i està vinculat als continguts curriculars del curs. L’alumne accedeix al curs al qual pertany amb una clau d’accés personal.

 

 

CONTINGUTS CURRICULARS

En totes les unitats didàctiques es desenvolupen els següents continguts procedimentals que es deriven de la idiosincràsia de l’entorn virtual:

Ús de la llengua

  • Comprensió i producció de missatges orals i de textos escrits de tipologies diverses: descripció, diàleg i narració.
  • Comprensió i producció de missatges escrits dels tipus següents: exposició, argumentació, instrucció, predicció.
  • Pràctica de funcions comunicatives d'expressió d'actituds emocionals.

Recollida d’informació i consulta

  • Recerca d'informació en suports digitals o d’altre índole: Internet,CD-ROM
  • Ús de diferents tipus de diccionaris, enciclopèdies i altres obres de
  • Consulta en suports electrònics.
  • Ús de les imatges i dels sons com a font d'informació.

Manipulació de la informació

  • Tècniques d'ampliació (anàlisi) i de reducció (síntesi) de textos.
  • Tractament informàtic de textos.
  • Resum de missatges orals i de textos escrits.
  • Elaboració d'esquemes.
  • Ús del corrector ortogràfic de textos.
  • Repàs i correcció de textos escrits.
  • Tècniques de reescriptura i transformació de textos escrits.
  • Anàlisi i comentari de textos.
  • Planificació i realització de treballs de síntesi amb aplicació de les

tècniques i els continguts apresos.

Literatura

  • Lectura i comentari de textos literaris i de relats cinematogràfics.
  • Lectura comprensiva d'obres literàries (en prosa o en vers).
  • Recensió de lectures.
  • Situació de les obres i els textos llegits en el seu context històric i literari.
  • Producció de textos breus amb intenció literària, si cal, a partir de

models.

És a partir d’aquests continguts procedimentals i dels continguts curriculars específics de cada cicle que es dissenyen les MUDs. Les microunitats didàctiques que formen els itineraris de cada nivell desenvolupen alguns d’aquests continguts i la tria d’aquests es justifica per la seva versatilitat i transversalitat i perquè permenten dissenyar activitats de síntesi e integrar els objectius generals del curs, així com programar activitats que aprofiten els recursos virtuals.

Activititats i avaluació

El Moodle permet generar un aula virtual molt flexible on les estratègies i els rols de formador i alumne afavoreixen la flexibilitat que cal per desenvolupar una atenció individualitzada i una implicació directa de l’alumne en el propi procés formatiu i en els procesos avaluatius d’aquest. Els itineraris formatius, doncs, tenen com a eix desenvolupar les estratègies d’autogestió de l’aprenentatge (activitats d’autoavaluació, recursos d’aprenentatge progressiu, consulta de les eines de seguiment, lectura dels missatges de retroacció del formador...) que, en sí mateixes, permeten que l’alumne adapti la formació al seu perfil.

Les funcionalitats abans descrites, permeten dissenyar materials didàctics polivalents i amb implicacions diferents a les dels materials presencials.

  • El fet que el canal comunicatiu dels itineraris sigui la llengua escrita, facilita l’adquisició d’un nivell d’adequació i d’expressió gramatical, ortogràfic, léxic, així com una pràctica continuada de les diferents tipologies textuals i dels registres lingüístics. També permet proposar activitats d’aprenentatge molt diverses per tal que s’adequin als objectius, als continguts, als estils d’aprenentatge, a la metodologia i a l’entorn:
    • Activitats d’avaluació inicial i de continguts previs: enquestes...
    • Activitats de presentació d’informació: exposició escrita lineal o en hipertext, exemples, mapes conceptuals, gràfics interactius... per tal que l’estudiant utilitzi estratègies de selecció de la informació i practiqui les seves habilitats receptives.
    • Activitats de discussió: debat virtual i fòrum virtual on els estudiants han d’exposar, argumentar, valorar i contrastar els seus coneixements per escrit.
    • Activitats d’aplicació d’aprenentatges que obliguen l’alumne a contextualitzar els coneixements adquirits en una situació concreta: WebQuest, hotpotatoes, exercicis pràctics, qüestionaris oberts... El Moodle permet enllaçar amb portals o webs educatius que ofereixen materials didàctics en línea.
    • Activitats de síntesi adreçades a organitzar els nous coneixements i posar-los en relació amb els coneixements previs: compleciói elaboració d’esquemes i mapes conceptuals, classificacions, redaccions de resums i conclusions...
    • Activitats d’avaluació i autoavaluació que permeten comprovar i mesurar el grau d’adquisició de coneixements, habilitats i actituds: qüestionaris amb preguntes obertes, tancades o qualsevol de les activitats anteriors en tant que queden registrades i poden ser revisades tant per l’alumne com per el professor.
  • La dinàmica de l’aula virtual on tenen lloc aquest itineraris d’aprenentage ofereix alguns beneficis sobre l’aula presencial: en general, l’alumne participa més, té més temps per reflexionar la seva opinió i analitzar alló que vol preguntar i, a més, queda registre escrit de tot. El formador pot oferir la possibilitat de que els alumnes posin a l’abast dels companys els resultats de la seva feina amb l’afegit d’interacció i motivació que aixó suposa.

En resum, els itineraris formatius a l’aula virtual complementen l’aula presencial al temps que redefineixen els rols que les integren. Ofereixen als alumnes camins alternatius, peró també oportunitats per progressar o reforçar. I al professor li donen eines per implicar-se e implicar.

 

sel·lecció de continguts curriculars (82KB)
model d'unitat didàctica (129KB)
 

L'ENTORN I L'ADEQUACIÓ A L'AULA

L’ensenyament no presencial presenta una sèrie de característiques particulars que la diferencien de l’ensenyament presencial a l’aula. La primera és que el professor i el alumne no coincideixen en el mateix espai. Aquest projecte preten desenvolupar en l’alumne unes destreses pròpies de l’ensenyament en línia que podem ajudar-lo en l’assumpció de les seves responsabilitats en el procés educatiu, en tant que aquesta modalitat d’aprenentatge demana de l’estudiant una reconsideració de les seves funcions, dels seus hàbits i de la seva interrelació amb el docent i els companys.

En una situació ideal, les plataformes educatives, permetran a tots els alumnes accedir des de casa seva a la seva oferta, però ara per ara, la proposta s’ha de planificar tenint en compte que es pugui assolir des del centre educatiu. Això fa que la figura del docent i de l’entorn virtual sigui síncrona. Per una banda, el professor pot atendre les necessitats d’aquells que no dominen l’espai de comunicació, i per un altra, la seva figura és la d’un facilitador d’aprenentatges d’aquells alumnes que tenen autonomia en el treball. Des del punt de vista pedagògic, el centre d’atenció deixa de ser l’ensenyament per passar a ser l’aprenentatge i l’alumne és un subjecte actiu que elabora i codifica la informació per transformar-la en coneixement. Això suposa un canvi en les regles del joc querequereix un aprenentatge per part de tots els implicats en el procés.

La inclusió de l’aula virtual compleix diverses funcions:

Socialitzadora: L’alumne s’introdueix progressivament en la societat de la informació.

Innovadora: L’alumne té accés a mitjans tecnològics amb finalitats educatives.

Responsabilitzadora: L’alumne adopta un paper actiu en l’aprenentatge i assumeix el repte d’aprendre en un mitjà nou.

Informativa: L’alumne té accés a diversitat d’informació provinent de fonts diverses.

Comunicativa: L’alumne ha d’expressar els seus coneixements, experiències y opinions en un context comunicatiu real.

Formativa: L’alumne construeix coneixements de manera compartida amb el professor i els altres alumnes.

Motivadora: L’alumne amplia els seus coneixements i destreses comunicatives mitjanaçant l’exploració lliure i dirigida.